Visita les tropes el líder dels demòcrates nord-americans a territori peninsular i els convergents bategen el seu partit amb el nom de Partit Demòcrata Català, amb amenaça de demanda judicial dels també Demòcrates de Catalunya. Mare meua, com està la democràcia a Catalunya!
El rei apareix al telenotícies, he guaitat a La Sexta, jo confesse, com el col·lega de l'emperador i el president funcional com qui baixa dos escalons de la residència monclovita per fer una encaixada de mans amb banderes estatals de fons, dir good mornig por la mañana i prou, very much. Un repàs de les trobades colonials ens porta, per la pantalleta, d'en Franco, ese hombre, a en Rajoy, este hombre, passant pel gruixut bigot d'aquell senyor tan seriós, aquell gest imperdonable i zapaterista en una desfilada nacional, la guapura suarista, la seducció felipista.
En Berlanga, americanos os recibimos con alegría, es fa present, estripe el noticiari encara, en els cants d'unes joves gaditanes pro Obama, en les respostes de cambreres i venedors de productes diversos dels voltants dels campaments de les legions imperials. I en Barack, ¿berlanguià?, que en minuts, he llegit, despatxa als escollits representants dels partits no populars: adéu, adéu, adéu. No sé si algú s'haurà atrevit a lliurar-li un pernil o un altre exemplar del Quixot en planetària llengua (en Felip sisè ja li n'ha regalat un de bon matí) , per anar menjant o llegint alguna cosa durant el viatge de tornada al veritable cap i casal, no tocava el Tirant, ni cap poema compromès, ni molt menys allò del Joc de trons podemista, ara que: no hagués anat malament una bona traducció del Por el bien del Imperio.
La broma de la roda de premsa, s'anuncia a la tele com dues declaracions presidencials i una pregunta, ¿desesperada?, per a cadascun dels declarants. Ni roda, ni de premsa, més bé de pressa o de presa de pèl total. Clar que, acostumats al més pur estil Mariano plasma, açò encara deu saber a llibertat de premsa i pluralisme informatiu a més d'un/una tertulià/tertuliana mediàtic, d'un ciutadà o ciutadana commogut o commoguda per tanta generositat americana. És el que té una democràcia consolidada, ¿o dues?, ens diran, o l'agenda de la gent important. Poca broma.
Algú ha convidat al visitant a marxar cap a casa, go home, i ha convocat alguna manifestació o despenjat una pancarta sobre una bastida. Supose s'haurà actuat tan efectivament com aquell dia d'urgent coronació en el que es retiraren, oportunament, banderes republicanes d'algun balcó del recorregut reial, per evitar mostres de discrepància o de dissidència, hoy no la caguen que todo ha de salir muy bonito.
