Cadascú ja acudeix a uns mitjans i no a d'altres. Els polítics ho saben bé, necessiten altaveus, premsa amiga, des d'on escampar la propaganda. La propaganda va més enllà del temps electoral, si tot el temps no és ja, avui en dia, temps electoral.
L'opinió, sembla, no és creació individual, ans més prompte quelcom que ve des de fora, resultat d'un constant degoteig de missatges del que es difícil escapar, fent falta un bon impermeable o paraigua per no acabar xop fins al moll dels ossos.
Amb l'edat, un entén perd el temps acostant-se a segons quines argumentacions, especialment aquelles que abasten a temes on la ciència ja ha dit la seua després d'anys d'estudis i debats acadèmics de nivell. Al País Valencià, caldrà doncs fugir de savis indocumentats, periodistes replicants a sou de determinades capsaleres i polítics i polítiques que no han vist un llibre en sa vida, que s'escampen com bolets per la nostra geografia sense pudor ni vergonya de cap tipus.
La ciutadania, amb força atreviment, escampa les mentides inoculades per terra mar i aire, tot presumint, sovint, d'un fanfarroneria insuportable. Encetar segons quines converses, exposar segons quins parers o argumentacions resulta d'un risc força remarcable, en certs ambients, és necessari exposar-ho o advertir-ho, es tracta de seguretat individual i salut pública. Ho adverteixen els juristes: la ignorància de la llei no excusa del seu compliment. Ara bé, que també és un principi constitucional dels territoris ibèrics allò que tothom és innocent mentre no es demostre el contrari.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada