Que a una part de l'estat es prohibeixen les corregudes de bous és inconstitucional. Que la fi del terrorisme al País Basc no supose la fi de la dispersió dels presos sembla és constitucional, igual que ho sembla el manteniment del centres d'internament d'estrangers o l'aixecament de murs de fil-ferro a les fronteres de l'estat. Quanta celeritat per segons quines declaracions de constitucionalitat i quina desgana per segones quines altres.
En reclamar la llibertat d'expressar-se alguns s'obliden del silenci de moltes veus que dia rere dia practiquen els mitjans de comunicació públics que controlen.
Al País Valencià les maniobres del Partit Popular contra l'articulació de la nova RTVV no ens han de fer oblidar tot el que sota els seus mandats fou aquella aventura i un troba a mancar un poc d'autocrítica (què dic!) i de propòsit d'esmena, precisament per garantir la llibertat d'expressió i els drets, constitucionals i humans, relacionats amb la informació, dels que se'n riuen ara sí, ara també.
El llenguatge casernari i venjatiu d'alguns sobre alguns terrorismes, la manca de reconeixement dels qui, sembla, van apostar pel diàleg per la fi del terrorisme etarra, palesen un sectarisme insuportable i manipulador: tan difícil és mantenir un to moderat i respectuós, bastir actituds de reconciliació i superació dels conflictes per una convivència en pau i tolerant?
