Aquests darrers dies de l'hivern valencià he acabat de llegir Els quatre genets de l'apocalipsi, novel·la universal de Vicent Blasco Ibáñez, en traducció de Manel Chaqués, editada per la Companyia Austrohongaresa de Vapors, SL, sobre la Primera Guerra Mundial, a la contracoberta de la qual llegim la traducció a l'anglès va ser el llibre més venut als Estats Units d'Amèrica l'any 1919. Els paral·lelismes entre personatges de ficció i l'autor valencià són remarcables, així Blasco arriba a França provinent d'Argentina en el mateix vaixell en què ho fa el protagonista de la ficció, Julio Desnoyers, el vapor König Friedrich August, tot intuint-se entre el passatge l'esclat de la conflagració. Blasco escriu a París, on residirà des del 1914, i simpatitza obertament amb la causa dels aliats. El títol al·ludeix a la guerra, la pesta, la mort i la fam, els quatre genets enemics dels homes... que precedeixen la Bèstia... l'Apocalipsi, en paraules de Tchernoff, l'amic rus de Julio, quatre genets que cavalquen durant part de la narració repartint destrucció, devastació a tort i a dret.
