Certament que ara puc passejar per les vesprades, que la llum porta més alegria, que torne a tenir la impressió de tenir més temps. Però la grisor de les imatges de la darrera guerra entristeixen aquestes hores greus, rosegant la nit amargament.
Certament que tinc la impressió d'haver deixat molt lluny la poesia i que em costa de cercar els seus rastres entre tant d'enderroc.
Certament que no sé deixar de cercar algun bri de bellesa entre tanta sordidesa i que no me'n refie de tants cants de sirena difosos pels altaveus del consum.
Certament que la supervivència benestant d'uns quants costa massa sang a uns molts oblidats i oprimits.
Certament que no descansem mentre uns molts no aconsegueixen conciliar el son sota el so insuportable de les bombes.
Certament que tanta doble moral, inclosa la pròpia, és pesada càrrega i caminem amb ella a les palpentes envers enlloc.
He vist una gavina al carrer de les Barques de València furgar amb llur bec el cos mort d'un colom o una coloma entre vianants i vehicles. Ignore si era la coloma o el colom de la pau, si era portadora o portador d'una branqueta d'olivera, si era una altra víctima dels nostres fums contaminants.
