Aquelles imatges dels rostres de la trobada pel traspàs de poders, entre socialistes i populars, ja palesaven, fa uns dies, en els primers l'agre fàstic per tenir que deixar el govern, en els segons deler pel botí que en breu es repartirien.
Avui dimarts i tretze, cap al migdia, mentre les tempestes s'escampaven de nord a sud, prèvi l'ordre explícit de Madrid (senyor pirotècnic), segur, que volia moviments ràpids i allunyats el més possible de la propera convocatòria electoral, s'ens anunciava el pacte de les dretes, les de sempre, ara uns rostres farcits de satisfacció per assaborir la seua part del pastís, uns altres de posat més reservat per no poder-se-lo menjar tot.
Igual EZ li ha dit al proper Molt Honorable: Fes com jo amb en Lizondo, dona-los la presidència de les Corts i càrrecs, molts càrrecs, t'has de fotre el seu electoral a les properes eleccions, abraceu-los fins fer-los desaparèixer.
Vist amb una certa perspectiva es veuen amb claredat tot els moviments sobre l'escenari, darrere les cortinatges: els silencis i pronunciaments judicials, la prudència socialista per oferir un perfil moderat i presidencialista durant la campanya, la insistència en el somriure del PP, l'apagada de la gent d'esquerra davant l'allau blava escampada per tots els seus mitjans night and day.
Tot plegat porta la terrible frustració del tornar enrere, molt enrere, de retrocedir a la buidor dels temps passats, amb el triomf de les velles oligarquies de sempre, l'esclat de la coentor i el sentiment més ranci, ja exhibit en processons i festes diverses. Que et parlen de canvi és una broma de molt mal gust, una burla en boca dels botxins del poble, de la gent, del país, que no dubtaran en fer servir per nodrir llurs interessos, llurs negocis lucratius.
President de tots els valencians sí home. I també defender y recuperar nuestras señas de identidad: Per ofrenar.
