A poc a poc, amb perspectiva, es veu la deriva del règim. Avui ens ofereixen cara a cara electoral, tot reduint-ho tot al bi-color blanc i negre, mena de retorn indeturable envers els orígens de tot plegat, reconducció al bipartidisme enyorat de les elits i al ja s'ho fareu dels contestataris. Qualsevol intent d'alternativa democràtica restarà aviat neutralitzat per uns poders en l'ombra que fan força, fent servir tot de recursos al seu abast perquè res es moga. La possible deriva ¿republicana? de Podem, el dit procés català, desmuntat fins fer esclatar totes les seues contradiccions, la tímida botànica valenciana, la racional via balear han resultat desmantellats amb cirurgia de precisió: prompte no en restarà res i la reorganització de les delegacions regionals de l'estat donarà pas a més uniformització i més blanc i negre (clarament NO-DO) del que parlàvem.
Ara i ací es constata l'estranya sensació en passar l'estiu res serà el mateix i veurem la veritable cara del canvi popular, l'autèntic rostre que amaga el promès somriure conservador, la qualitat del moment que predica la dreta espanyola. Damunt els cossos estesos sobre les càlides arenes de la platja plana un altre canvi de cromos, l'hemorràgia permanent del poder judicial denunciada per la Unió Europea, les maniobres desesperades de l'esquerra per salvar els mobles tot embolicant innocents partits perifèrics, disposada a pactar, de nou, amb el desdibuixat partit que, encara, es diu socialista i plana mentre les aigües de la Mediterrània i l'oceà Atlàntic s'omplin de cadàvers d'éssers que no viatgen en creuers de més o menys luxe sinó en desballestades pasteres de la mort, els bitllets de les quals han pagat amb la pròpia sang.
