La broma és veritablement insuportable. Ara amb l'expressió la terreta, "la tierrita", patim la darrera ocurrència dels amos de les paraules per anomenar el país que neguen a tothora. I en això estan, venent un producte turístic amb la reeixida marca Comunitat Valenciana i aplegant, simpàticament, els joves, fent-se els graciosos, amb el diminutiu de terra.
La terra quan li falta la saó s'aterrossa i apareixen els terrossos, en aquesta època de sequera progressiva i general, el terròs s'escampa victoriosament sobre la superfície litoral. Que sàpiga, de la meua apressada lectura estatutària, el terme esmentat no figura, encara, a la sagrada escriptura dels administradors de la colònia llevantina. La simpatia del mot, feliçment trobat, no deixa de ser un insult, un altre, a la intel·ligència. Sembla que alguns, algunes, cosmopolites ells i elles, acabaran essent terrícoles i amb això ho hauran dit tot.
