Llegia aquests dies el llibre del sr Bosch, Joaquim, sobre l'escac a la democràcia. No pinta bé la cosa i en dies com aquest, veritablement, es fa difícil d'eixir al carrer, escriure, engegar la televisió, escoltar la ràdio, llegir periòdics digitals o no, fins i tot fer algun comentari. S'ha desfermat la tempesta sobre el sr Errejón, persona de discurs intel·ligent i regenerador, que va merèixer, si més no, la meua atenció i el meu vot. La víctima denuncia, cau el polític, apareix el presumpte agressor i aquesta societat, diria que de la doble moral, veu com tothom aprofita per escampar la merda. Els voltors ensumaven la pudor del cadàver en descomposició al matí, sobre el cel dibuixaven la dansa de l'àpat exquisit. L'explicació? Cadascú es donarà la seua.
Mentre, al vespre, a la televisió retransmeten el lliurament, amb pompa i molta circumstància, d'uns premis a major honor i glòria del que ens diuen són els grans valors de la civilització occidental, tot sia dit amb el més gran dels respectes per tots i totes els hi convocats, esperant els trobe ben lluny allò de la doble moral de la que parlava. De segur, la sonoritat engaxosa de les gaites asturianes permetrà, momentàniament, esvair els dubtes del públic present o absent.
Per salvar l'escac a la democràcia, no sé si va inclòs l'escac al rei, però comence a veure més clar tot plegat es troba força corcat i la regeneració promesa, elecció rere elecció, no va més enllà d'una operació d'estètica, amb força efectes secundaris. El dia que el senyor jutge esmentat presentava llur llibre al Centre Octubre de València, el públic assistent omplia l'espai de gom a gom, la sensació era d'expectació, però també de reunió de veterans que les han vist de tots els colors en la llarga partida de la ¿democràcia?.
