Participar o no en segons quins actes té conseqüències. No és el mateix un acte convocat per una associació sense ànim de lucre que per l'arquebisbat, que per un govern. Que hi ha protocols és ben clar. Que no tocaria barrejar política i religió, alguns sembla no ho tenen molt clar.
Dit això, que un acte religiós sia aprofitat pels que van per fer retrets als que no van, com que no em sembla massa correcte, en primer lloc des del punt de vista de la llibertat religiosa, en segon lloc des del punt de vista de l'aconfessionalitat de l'estat d'ací. En tot cas, com que entrem en un terreny que, sense voler censurar l'opinió de ningú, entenc, només correspon a qui organitza, més encertadament o no, l'acte religiós.
Un altre supòsit seria, crec, que es tractés d'un acte d'estat, organitzat per institucions de l'administració d'aqueix ens, on qui primer deuria acudir-hi és els seus representants i, després, aquells qui estime oportú de convocar. De segur, alguns es podrien sentir exclosos, alguns també preferirien no haver estat convidats; als casaments, religiosos o no, sol passar.
A més, a més, la utilització d'alguns convidats a l'acte d'homenatge a les víctimes del proppassat dilluns per altres finalitats, fins i tot vorejant l'excés de protagonisme davant càmeres i micròfons, a mi personalment em sembla inadmissible, fregant el malgust tot sia dit.
I que vindrà l'insuportable moment de les medalles i dels premis, lliurades per mans d'irresponsables, doneu-ho per segur, que estaria bé si qui és autor per acció o omissió d'unes quantes errades greus hagués posat el seu càrrec, des del primer moment, a disposició de la ciutadania on toca, açò és al parlament, dimitint és clar. Quina barra!
