Tot el que ha envoltat la mort de l'anterior Papa, en Francesc, i la tria del successor, en Lleó, ha posat un poc sobre la taula allò de la confessionalitat de l'estat. Dir que un estat és confessional és gruixut, estructural, constitucional vaja, però el que venim vivint si més no, com que posa sobre la taula per una banda la poderosa influència, encara, de l'Església Catòlica. L'espanyol voldria ser aconfessional, diu la sagrada constitució, però sembla encara lluny d'aconseguir-ho, només cal veure les pràctiques religioses d'alguns, les assignatures escolars, la presència de la concertada al sistema educatiu, el poder catòlic sobre mitjans de comunicació.
El poder polític, les institucions no han pogut estar de mirar cap a una altra banda i la participació en el cerimonial mortuori ha estat indiscutible mostra que no volien perdre's presència en tot plegat.
Els mitjans de comunicació han olorat notícia i s'han posat, fil per randa, a descriure l'espectacle que el Vaticà ens preparava amb solvència provada, oportunitat per focalitzar la càmera envers Sant Pere i deixar de fer-ho, com de costum, envers altres escenaris més compromesos.
Finalment no ha passat res: un home ha substituït un altre al capdavant de la cúria d'aquell petit estat i han aparegut tot d'especialistes, profetes i predicadors per contar-nos el que ja sabíem.
L'Habemus Papam se'ns venia com una mena d'anunci d'un nou fitxatge, quan en realitat s'havia triat un vell conegut de la casa, jove, de vora setanta anys, per als estàndards cardenalicis. I allò de l'Extra omnes proclamava als curiosos que ells, mascles triats ad hoc, s'ho farien tots solets. Ni democràcia, ni drets de les dones, ni res de res, un poc de controvèrsia sobre el vestit de presentació i poca cosa més des del balcó basilical, algunes referències biogràfiques i curriculars, molta insistència en la nació del triat, la dels seus pares.
Al País Valencià el sainet de la Comunidad Valenciana continuava, vorejant el nacionalcatolicisme més caspós amb les celebracions del dia de la patrona del cap i casal, polititzat fins la nàusea per les autoritats locals i regionals, espectacle per oblidar, on el Molt Honorable ha pogut seure a la Plaça de la Verge sense escoltar-se crits demanant-li la dimissió.
