Amagat hi ha un Lleó romà. Amagades, unes pedres parlen d'un passat de legionaris, militars conqueridors. Ens ho expliquen, ens ho esquematitzen, ens ho dibuixen, com un preàmbul necessari per entendre el Lleó actual. Perquè el Lleó actual és molts Lleons, sense els que no es pot entendre.
Mire ara els edificis, mire ara els carrers, els murs, hi veig més, en un intent de donar sentit, de copsar unes línies que llangueixen, que s'esvaeixen per moments, transformant-se en ombres, en petjada temporal, en rastre enigmàtic, en pols de camí, en enderroc.
I el passat més anònim continua submergit en un llarg silenci, d'oblit i mort, d'ignorància, d'espoli, de negació, de desfeta, projectant-se en toponímia, en costums, en paisatges, en rostres, en noms i cognoms, en dites, fossilitzat.
La imaginació tracta de fer llur propi camí. La imaginació inquieta que abraça el buit, explorant territoris on la raó no abasta amb llurs explicacions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada