La poca vergonya d'alguns per posar-se l'etiqueta de constitucionalistes rebaixa força les aspiracions d'aquell text sacralitzat. Si alguna cosa pot haver-me quedat clara els darrers dies després de participar, modestament, de les jornades d'art i història de Xàtiva, edició 2019, és que allò conegut com les Germanies respon a unes circumstàncies excepcionals de buit de poder on la revolta, de matisos i raons que se'ns poden fàcilment escapar amb la perspectiva del segle XXI, esclata i es desferma inexorablement. No mancà qui apuntà la manca d'implicació de les institucions valencianes en la commemoració dels cinc-cents anys com un clar gest de distanciar-se d'aquell moment ¿revolucionari?.
Quan t'escoltes la reacció dels líders xinesos davant la revolta hongkonesa, una altra, un no pot deixar de sentir, com a mínim, inquietud. Precedents diversos, Tiananmen inclòs, fan albirar el pitjor per aquell racó del planeta. Que els dies d'estiu van carregats de revolta ho ratifiquen les detencions a la putiniana Rússia, implacable amb opositors. Personatges com els que ara com ara presideixen els EEUUAA o el Regne Unit de la Gran Bretanya o marquen la política migratòria italiana fan encara més difícil qualsevol perspectiva de redreçament de la situació de crisi humanitària que viu el món: les interines autoritats hispàniques també?
És precisament l'estiu quan es fa més perceptible l'augment tèrmic que desgela els pols, associat a la indeturable fal·lera dels desplaçaments humans en cotxes i avions, a incendis devastadors, a platges farcides literalment de merda. Els moviments turístics evidencien, més si cap, les diferències entre ociosos i explotats, entre privilegiats i sotmesos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada