Luis Tosar encapçala el repartiment d'actors dirigits per Paco Plaza a l'acabada d'estrenar als cinemes Quien a hierro mata. Títol carregat d'intencions com a mínim inquietants i sinistres que les imatges s'encarreguen de certificar. Precisament la venjança plana sobre les vides torturades dels protagonistes, el cuidador de gent gran, el traficant moribund, els fills despietats d'aquest. Que aquest còctel acabarà en esclat de pirotècnia gens agradable se sap només fer-se fosca la sala. Que la violència només genera més violència es posa de manifest amb poques concessions a la tendresa o la solidaritat. En la lluita per la supervivència tot sembla valer i la dominació dels instints més primaris és assignatura pendent dels humans.
En Francesc Marc Álvaro des de les fulles de la Vanguardia catalana sembla encertar-la en apuntar la causa dels comportaments negociadors d'en Sánchez als seus assessors, més pendents de l'estadística i els sondejos, que no al que podem anomenar l'interès general. Pel periodista açò condueix al desastre, tots els mèrits del guanyador d'unes primàries de partit, la força de la militància s'esvaeixen en encomanar-se cegament als gurús de la tendència.
Les imatges del començ de l'any judicial provoquen una barreja de por i inquietud, subratllada per l'exhibició sinistra, quasi militar, de togues i medalles per damunt del bé i del mal, preparada per jutjar i executar allò jutjat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada