Festa tradicional

De les polèmiques de les darreres hores del mes d'agost dóna que parlar la relativa als morts causats pels anomenats Bous al carrer. Recomanar la lectura de l'article Animals en el carrer d'en Francesc Viadel, publicat al digital La Veu del País Valencià. Aquesta dita festa tradicional al meu poble tanca els carrers del centre històric per unes hores durant un parell o tres dissabtes de setembre, tot pertorbant la vida del veïnat, limitant la seua llibertat ambulatòria sense demanar permís. Ací els governants, tant de la festa, com que miren cap a un altre costat, saben arrossega votants i toca la butxaca, es limiten a dir tenim la normativa taurina més rigorosa de la península, i clar és "festa", ací això ho justifica tot. Quins valors transmet aquesta celebració? Que fomenten aquestes festivitats? Fins i tot manifestar que en un futur, no se sap si més o menys pròxim, l'evolució pròpia de les societats avançades farà desaparèixer les vaques i bous dels carrers dels pobles és ofensiu per alguns guardadors de les essències. Tant de bo. La diversió, l'espectacle, el maltractament animal, la supervivència del sector ramader, passen per damunt de qualsevol apel·lació a festes més pacífiques, serenes, respectuoses amb els altres, amb el medi, amb els animals. Vorejant la irracionalitat perseverem en el despropòsit i alguns demanem si insisteixen que no destorben, però no hi ha manera. 

Cremats

 "Qui ho ha viscut ho sap" deia o diu la publicitat de la Comunitat Valenciana difosa nit i dia pel canal de televisió autonòmica, a la vista del panorama la premsa diària adverteix de la presència del turisme de catàstrofe, nova especialitat a la que s'augura un futur prometedor.  El desfigurat programa "Terra viva" igual devia canviar el títol pel de "Terra morta" o "Terra cremada". Sospita un, darrere tot plegat s'amaga molta propaganda, especialment adreçada a les properes eleccions. Les cares de la gestió de l'incendi han estat la del Molt Honorable i el de la Consellera de Justícia, tot sota control. Les persones tornen als pobles socarrimats i el panorama no pot ésser més fosc. Perdudes collites i arbres la represa es preveu complicada.

Les brises ja no porten l'aire fresc, arriba força calent després de creuar centenars de metres asfaltats. El futur que ens havien dissenyat, era un futur urbanitzat, transformador dels conreus de regadiu en places dites dures i habitatges residencials. El poblament  ràpid ha portat individus aïllats que s'ignoren mútuament i lluny de qualsevol convivència s'imposa una distància freda. Els pobladors més vells van extingint-se i amb ells llengua i costums, imposant-se com a emergència de primer ordre la fixació de la memòria, abans no sia massa tard, que un diria ho és. El país que ja anem fent em sembla una mena de resistència, malgrat totes les embranzides de l'abandó i la desídia, assegurat el col·lapse, colpejats a tothora per una mediocritat insuportable i els seus discursos del buit estàndards.