"Qui ho ha viscut ho sap" deia o diu la publicitat de la Comunitat Valenciana difosa nit i dia pel canal de televisió autonòmica, a la vista del panorama la premsa diària adverteix de la presència del turisme de catàstrofe, nova especialitat a la que s'augura un futur prometedor. El desfigurat programa "Terra viva" igual devia canviar el títol pel de "Terra morta" o "Terra cremada". Sospita un, darrere tot plegat s'amaga molta propaganda, especialment adreçada a les properes eleccions. Les cares de la gestió de l'incendi han estat la del Molt Honorable i el de la Consellera de Justícia, tot sota control. Les persones tornen als pobles socarrimats i el panorama no pot ésser més fosc. Perdudes collites i arbres la represa es preveu complicada.
Les brises ja no porten l'aire fresc, arriba força calent després de creuar centenars de metres asfaltats. El futur que ens havien dissenyat, era un futur urbanitzat, transformador dels conreus de regadiu en places dites dures i habitatges residencials. El poblament ràpid ha portat individus aïllats que s'ignoren mútuament i lluny de qualsevol convivència s'imposa una distància freda. Els pobladors més vells van extingint-se i amb ells llengua i costums, imposant-se com a emergència de primer ordre la fixació de la memòria, abans no sia massa tard, que un diria ho és. El país que ja anem fent em sembla una mena de resistència, malgrat totes les embranzides de l'abandó i la desídia, assegurat el col·lapse, colpejats a tothora per una mediocritat insuportable i els seus discursos del buit estàndards.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada