Ha guanyat la por. La por a ETA, la por a la llibertat, la por a la igualtat, la por als pactes, la por al compartir, la por al diferent i a la diferència, a la diversitat, la por a l'altre, la por a l'oportunitat, a la ribolució. I ens han venut somriures i canvis com una falsa esperança de cartell electoral cartonat, embolcall del triomf dels de sempre, vinculant qualsevol avanç a la perpetuació d'uns privilegis que, encara uns quants desinformats, creuen podran abastar. Açò no va de compartir, ans del repartiment de beneficis entre uns pocs; no va d'un millorar democràtic, ans d'un mantenir estructures de dominació fosques i ocultes, gens transparents ja ho sabíem; no de majories i minories, ans d'oligarquies poderoses. I a la nit electoral el mateix conte de sempre: que governaran per tothom i bla, bla, bla. I a l'endemà, a la matinada, entre el desànim i el paisatge després de la batalla, agafe l'atapeït autobús de l'EMT dubtant quant de temps duraran les tarifes reduïdes dels temps actuals, les freqüències conquerides després d'anys d'oblits i deixadesa i el regust amarg d'haver somiat per uns dies una ciutat més habitable, un país més humà.
dilluns, 29 de maig del 2023
dimarts, 9 de maig del 2023
Primavera
La meua festa preferida de la primavera és la Fira del Llibre de València. Tot i passar-hi uns pocs moments, aqueixos carrers enmig de les paradetes de llibres són una mena de passeig de la llibertat, amb el públic tafaner, remenant llibres, encetant xarrades amb venedors i autores i autors, saludats i coneguts.
L'aire d'aqueixa primavera porta enganxat la flaire de les paperetes electorals, enmig de la cursa per renovar càrrecs municipals i regionals. La percepció ara com ara és que els candidats, les candidates tenen dades que no acaben de confirmar-los "la victòria", hi haurà sorpreses, de segur, la nit serà llarga: Serafín que hostia. Els dits governs de progrés patiran de valent perquè la reacció dretana porta temps coent-se i els mitjans de què disposa no són poca cosa.
La dreta local ens ha fet arribar, casa per casa, un fullet amb el lema És el moment (d'acabar la desfeta?), amb majúscules han escrit com una mena de proclama Menys delinqüència, paraules que venint del PP un no sap si agafar-se-les com un propòsit d'esmena o una broma de mal gust. Una parella de desconeguts enganxaven fa un moment adhesius amb la falç i el martell per faroles i superfícies vàries amb profusió: que venen els comunistes!