Por

Ha guanyat la por. La por a ETA, la por a la llibertat, la por a la igualtat, la por als pactes, la por al compartir, la por al diferent i a la diferència, a la diversitat, la por a l'altre, la por a l'oportunitat, a la ribolució. I ens han venut somriures i canvis com una falsa esperança de cartell electoral cartonat, embolcall del triomf dels de sempre, vinculant qualsevol avanç a la perpetuació d'uns privilegis que, encara uns quants desinformats, creuen podran abastar. Açò no va de compartir, ans del repartiment de beneficis entre uns pocs; no va d'un millorar democràtic, ans d'un mantenir estructures de dominació fosques i ocultes, gens transparents ja ho sabíem; no de majories i minories, ans d'oligarquies poderoses. I a la nit electoral el mateix conte de sempre: que governaran per tothom i bla, bla, bla. I a l'endemà, a la matinada, entre el desànim i el paisatge després de la batalla, agafe l'atapeït autobús de l'EMT dubtant quant de temps duraran les tarifes reduïdes dels temps actuals, les freqüències conquerides després d'anys d'oblits i deixadesa i el regust amarg d'haver somiat per uns dies una ciutat més habitable, un país més humà.