Una caiguda

No sé ara mateix si a les facultats de Dret es deixa ben clar que hi ha una veritat dita judicial. Doncs sí, hi ha una veritat fabricada pels jutjats, recollida a les sentències, que fixada esdevé sinó definitiva, sí almenys inatacable per via de recurs. Arribats a aquest punt, cal dir que aqueixa producció humana és fruit de la intervenció de diferents actors i que té conseqüències. Les motivacions de l'obtenció d'aqueix relat són ben diverses i els procediments per arribar-hi s'han tractat de fixar metòdicament. 

A la pel·lícula Anatomie d'une chute (Justine Triet, 2023) esdevenim els espectadors testimonis de la fabricació d'aqueixa narració, tant a l'escenari dels fets que posen en marxa la maquinària judicial, com a la seu del tribunal on es tractaran d'ordenar les peces del trencaclosques, fins donar-nos la versió definitiva i declarar la innocència o culpabilitat de la imputada, Sandra, interpretada per la Sandra Hüller (recomane veure-la a  Toni Erdmann) per la mort del marit. 

En algunes pel·lícules els espectadors veiem el crim en algun moment de la filmació, ací no, al final haurem recollit les nostres "pistes", haurem valorat la "prova", tindrem unes sensacions, alguna convicció, però no n'estarem segurs del tot, pense, del que realment va ocórrer, tindrem la nostra versió dels fets, un poc, més o menys, com quan llegim un llibre o veiem una pel·lícula o assistim a una representació teatral.

Algú podrà dir que tot plegat és una mena de "cant" a la presumpció d'innocència, algú també que la realitat supera la ficció o que tot és molt més senzill del que se'ns conta. Sia quina sia la conclusió el dubte plana al llarg del metratge de la proposta, la inquietud, provocada per una mort violenta, pel patiment dels pares en relació al fill, del fill en relació als pares, dels pares en la seua vida de parella. 

Igual fa molt de temps que els protagonistes adults van perdre la innocència i la seua pèrdua marcà la fi de la infantesa, igual un dels temes del film és precisament aqueixa fi, quan abraces un cos sense vida, quan has de trobar o donar explicacions a/de una caiguda mortal. Crec tindre ben clar la veritat judicial si bé ens proporcionarà algunes raons, no ens les donarà totes, sempre farà curt, entre d'altres raons perquè la seua finalitat és el manteniment d'un cert ordre, d'una particular dominació.