Hi visite en dissabte el consultori mèdic d'Almàssera, escrit a la porta Almássera. A dins advertiments sobre les agressions al personal sanitari, en grans cartells, amb fotografies i descripció de les penes dels declarats culpables, amb cara de pomes agres, de molt mala salut vaja. Més cartells monolingües de fabricació cassolana recomptant les absències diàries de pacients a cites programades, manera de contribuir al bon humor dels qui esperen pacientment a la sala, que igual, majoritàriament, són dels qui compleixen.
Anem a veure, un diria tindríem que preguntar-nos sobre la causa de tanta cartelleria dissuasiva, que més prompte l'indret sembla una manifestació que un centre de "salut". I posats a fer recompte, com que caldria incloure-hi les vegades que els/les professionals no són a l'hora programada per visitar malalts/malaltes, o les vegades que els valencià parlants han de canviar de llengua o han vist violats els seus drets lingüístics, o les vegades que el medicament receptat produeix uns efectes no desitjats, per comptar alguna cosa més, vaja.
En aquesta de passar comptes pense caldria una miqueta d'autocrítica, en lloc de posar-se constantment en guàrdia: que els pacients han de millorar la seua educació per descomptat, que el personal sanitari jo diria que també. Quina sanitat pública, a tot açò, volem?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada