Aquesta pel·lícula m'ha fet pensar en els Lutiers, en els espectacles aquests de la televisió espanyola per cap d'any de l'humorista José Mota, que aporta una miqueta de perspectiva crítica a l'esbojarrada política espanyola, igual que el Polònia a la catalana setmana rere setmana.
Presentades com un conjunt de petites històries, de contes amb el mateix protagonista, l'home argentí, representat sempre pel mateix actor, en Guillermo Francella, ens permet acostar-nos al poble argentí, a la seua gent... Crec que en la primera història ja se'ns subratlla allò que com a individus es troben molt amunt, però com a grup, com que la cosa ja no rutlla tan bé...
Si bé es repassen els tòpics d'aquelles gents, resultats d'unes quantes barreges, d'uns quants moviments migratoris, el que veiem com que podria predicar-se de molts i moltes habitants del planeta, igual s'exageren al film o a ells se'ls pot notar més... però de fanfarroneria, supremacisme, egoisme, supèrbia, racisme, desigualtats, com que per ací també anem de ben servits.
La pantalla del cinema és com un espill on es reflexen tots els nostres defectes i mancances, apareixen totes les deficiències estructurals de la societat que hem construït. Sovint pense quan més pobresa hi ha, més insuportables són les desigualtats... sense garantir un mínim de dignitat a tots els éssers humans no podem continuar mirant cap a una altra banda, continuar com si res, les nostres vides seran pura complicitat amb el sistema, capitalista, a l'Argentina i al País Valencià.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada