En els rostres dels dirigents del partit del govern ¿en funcions? s'endevina l'alegria per l'explosió que, ells també, i tant que sí, han vingut preparant per terra, mar i aire durant mesos i mesos. En aquest joc de conservació del poder, d'evitar a tota costa la construcció d'alternatives d'esquerra, valia tot: la creació de partits de centre, l'atracció de l'abstenció socialista davant un bloqueig, l'ofensiva mediàtica per fer responsable al líder socialista, uns resultats electorals a eleccions regionals.
Llegesc aquests dies a Eric Hobsbawm (Política para una izquierda racional), al volum força interessant s'apunta allò de què els fronts populars continuen essent l'estratègia socialista que més por provoca a les dretes. Doncs això. L'aparició del moviment 15M, l'articulació de Podemos a una part de l'estat, Compromís, En Marea, l'acostament d'Esquerra Unida a aquests, provoca molta por, l'acostament, el fet de plantejar-lo només, dels socialistes del PSOE a ells, els darrers dies, afegeix a la gent d'ordre, del que alguns anomenen el Partit Podrit, un rebuig visceral, transformant-los a tots i totes en una epidèmia que cal aturar sia com sia.
Les maneres exhibides per la ja sultana d'Andalusia, el gest de la qual se'ns mostra amb tota la potència de qui està disposada a l'assalt del poder central, han estat qualificades de colpistes, i el viscut en la nit d'ahir la veritat és que dóna aqueixa sensació a l'espectador, que s'ho mira ja tot, des de fa mesos, com un serial, de bons i dolents, d'intrigues i colps de destral inesperats, eixides d'aparcament en cotxes mig camuflats prop de la mitjanit, declaracions d'ultimàtums i formació de quadres en posició de combat imminent. La resta ho posaran els telenotícies, les portades dels diaris en paper, pràcticament unànimes als escassos quioscs dels pobles i ciutats, les tertúlies de periodistes que més que informar ¿xafardegen?.
Mentre el cap del govern en funcions (de govern sense cap control, que és com governen els que en saben de governar) espera, llegint el Marca o jugant al dòmino, o seguint alguna competició esportiva d'interès nacional, es cremen les naus dels adversaris més directes, s'encén l'independentisme català, tot proporcionant més por al relat, més motius per exhibir el nacionalisme espanyol triomfant que no falla mai.
Per moments sembla garantida l'estabilitat, el triomf dels bons, als que s'acostaran tots els ofrenadors de velles glòries a l'Espanya de sempre, la fruita està madura dalt de l'arbre i és qüestió d'uns moments que caiga de l'arbre. Les apel·lacions del cap de l'estat a l'ONU al diàleg i l'entesa semblen un acudit, en aquestes terres on s'esmola el ganivet amb fruïció. Repassar l'hemeroteca a hores d'ara és ja un exercici banal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada