L'erosió publicat per l'editorial minúscula ens acosta de la mà del seu autor, Antoni Martí Monterde, a una visió molt particular de l'Argentina, de les ciutats de Buenos Aires i Rosario més concretament. No és cap llibre de viatges, tot i explicar-nos la particular estada de l'escriptor de Torís, no és cap guia de recomanacions de llocs que cal visitar. No, no va d'això la proposta. Diria estem més prop del dietari, del quadern on recollir impressions i sensacions, recerques personals, pensaments, troballes, aforismes fins i tot, de l'exercici assagístic. El propi autor esdevé d'alguna manera personatge que observa des de darrera la finestra del cafè tassa en mà, o resseguint els rastres dels desballestats ferrocarrils argentins, que llegeix críticament Pla, Gómez de la Serna, Borges o Macedonio Fernández a propòsit d'aquell país en aquell país. Es pot instal·lar per moments en el lector un no saber on es va, ni per on es va, fascinat per una exposició desbordant sense quasi referències d'espai i temps, deixant-se portar per trobades literàries, per situacions estranyes enmig d'un escenari crepuscular.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Premsa
Cadascú ja acudeix a uns mitjans i no a d'altres. Els polítics ho saben bé, necessiten altaveus, premsa amiga, des d'on escampar la ...
-
El terme s'urbanitza progressivament, es constata la conversió del poble nostrat en una mena de barri com residencial, suburbial de la ...
-
Escolte en Monleón parlar sobre la primavera valenciana i m'adone cada paraula que va dient avui, ara sona diferent: carrer, plaça, fal...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada