Reivindicacions

Les millors pomes són les dels llauradors catalans, però em negue a comprar-les per tot el que estan fent allà dalt. Aquest criteri, diria polític, per comprar segons quins productes funciona i molts consumidors l'apliquen en llurs compres quotidianes. Certament que molts compren fruita i verdura atenent simplement a les seues impressions o sensacions davant el producte presentat a la tenda, quan no el preu, d'altres a les procedències geogràfiques, llegir el que es diu llegir més enllà de les xifres com que tampoc es llegeix molt, quant a l'etiquetatge la lletra menuda com que para bastant als/a les possibles lectors/lectores. Que no és el mateix un espàrrec de procedència xinesa o peruana que navarresa ningú m'ho ha de dir, preferesc els navarresos sincerament i pagaré un poc més per aquesta qualitat, faig el mateix amb quasi tot el que compre. El concepte globalització o mercat mundial em sembla bé, però m'apuntaria amb més devoció si es respectaren els drets de treballadors d'ací i d'allà, una dignitat bàsica, i per ací és per on no van els tirs o les pràctiques comercials i laborals. Tornant als llauradors catalans hi haurà de tot, igual que entre les pomes d'aquelles comarques. Haig de dir que sé del cert enlloc menjaré taronges com les del meu país o paelles com les de l'Horta. Evite l'adjectiu millor o pitjor, però m'identifique amb allò propi o particular, sense cap ànim competitiu, no va per ací la meua "reivindicació".

Antoni Martí Monterde proposa en el seu L'Erosió un viatge a Buenos Aires. La recomanació vingué dels correus que envia de tant en tant 3i4 farcits de bons suggeriments literaris. El petit volum editat ara per minúscula és tot un descobriment d'aquella ciutat de migracions, urbanisme i arquitectura fascinants, cafès per descobrir i habitar, de temps i ritmes propis. L'autor pensa la ciutat i en la ciutat, res a veure amb la plaga dels nostres dies que és el turisme. Itinerari literari, espai de vida i per viure, memòria que cal esbrinar.