De vegades pense el pas d'allò analògic a allò digital, com que encara no l'he paït del tot. Per exemple la lectura dels diaris en paper no és el mateix, mai, que la lectura dels digitals, la presa de notes amb l'estilogràfica a un quadern que la redacció d'un text al blog, o les anotacions al bloc de notes del telèfon mòbil. Del llibre digital ni parlar-ne, malgrat la necessitat d'espai físic per emmagatzemar els volums. És tot plegat una mena de por a la pèrdua dels objectes, de la corporeïtat, com si s'acabarà el món conegut, com si restàrem orfes de l'ambient que hem conegut sempre i on hem desenvolupat l'existència. Tot i això continue veient gent a l'autobús llegint llibres en paper, quasi sempre mullers, continue comprant diaris i llegint-los a la taula d'un bar mentre menge alguna cosa o assegut a l'engronsadora, vora el balcó, gaudint dels rajos del sol matinal del dissabte. Tot i que reconec per llegir és necessària una disposició ferma, m'acoste a la premsa diària cercant interpretacions, parers crítics, també amb el deler de llegir la notícia, la crònica dels fets, fins i tot d'algun partit de futbol, si bé de tant en tant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada