Tots tenim alguna responsabilitat en el que passa, cadascuna ha d'ésser valorada atenent al context, a les circumstàncies personals de cada individu. No és la mateixa la d'un treballador, que la de l'empresari o el responsable d'un departament de personal, que la d'un batlle o batllessa que la d'un president regional, que la d'un ministre o d'un president estatal. En això estem. L'assumpció d'aquelles responsabilitats té formes i conseqüències. I al nostre temps alguns viuen molt alegrement sense responsabilitats, sense fins i tot la consciència, en tot moment, de la seua existència. Pense cal una forta resistència cardíaca per exercir un càrrec públic, també per pilotar un avió o un tren d'alta o baixa velocitat i certs coneixements, elementals, de geografia o climatologia.
El canvi, entre somriures, de la propaganda electoral del partit majoritàriament votat a les darreres autonòmiques valencianes, s'ha transformat en rostre desencaixat desprès d'un bany de realitat amb fang, argila de la que s'enganxa tossuda, en la nuesa d'un territori fràgil que demana una extraordinària sensibilitat en la seua gestió quotidiana. Certament que aprenem a base de colps, però alguns se'ls podríem estalviar.
Tota la maquinària mediàtica i política de la classe dominant s'ha posat en marxa per maquillar la dura realitat, tots els arguments, tota la gesticulació s'organitzen en l'ocultació del que ara és força evident: la fragilitat del món que hem construït, la submissió descarada del món polític als negocis d'una oligarquia, la precarietat urbanística, arquitectònica dels pobles i ciutats, del transport públic, la tirania del vehicle privat, la deixadesa de les infraestructures hidràuliques, la manca de planificació del territori.
La dignitat avui es mesura amb dimissions dels càrrecs, en la coherència de les persones, en el veritable compromís democràtic. Costa de veure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada