N'aprendrem?

Tota la solidaritat. Tota la misèria. No ens van avisar? No en sabíem res? Es van oblidar completament de la gent. Venia barrancada i no vam tenir més ocurrència que salvar els cotxes, anàvem cap a casa com si res per la pista de Silla, i aquest va ser el terrible parany de tanta gent. On eren les televisions diguent als espectadors no eixiren de casa, on el personal municipal advertint vianants s'allunyaren de riberes, no eixiren de casa? I a cada compareixença no pot ser més evident la improvisació, el desemparament, la supèrbia. Efectivament l'estat havia estat desaparegut, trigaria en arribar, ja per gestionar la cerca de cadàvers, rescats espectaculars i neteges de runa i ferralla. I els responsables del govern regional no han sabut fer ni prevenció, ni comunicació, ni gestió de la tragèdia. Tant d'omplir-se la boca de Comunitat, tant d'omplir-se la boca de qualitat, de destinació i ocupació turística, de que la Copa Amèrica torne a casa i un munt de bajanades que són un insult a la intel·ligència. I informar no és oferir vídeos sense context i enviar corresponsals amb impermeable tothora allà on cau la tempesta. I informar no és explicar-nos a la gent de l'Horta què ha passat i fins on ha arribat la riuada des de la capital de l'estat com si no en sabérem res nosaltres d'avingudes, la indignació davant el conte de la lletera d'alguns/es cronistes no té aturador. S'ha dit alguns dels polítics del país no en tenien ni idea de l'existència del riu Magre, del barranc del Poio, doncs no, ni en tenien, ni en tenen a hores d'ara. Hem llegit comunicats de l'augment dels cabals dels barrancs que baixaven des de Xiva el dia dels fets, que ja feia pronosticar a la vesprada l'aigua es plantaria a la ciutat de València i a l'Horta Sud, a les Riberes. I qui seguia el Canal Nou des de feia dies observava com es pronosticava  amb molta precisió l'evolució de la DANA, focalitzant-se ja les pluges de dimarts a les comarques de l'interior central del País Valencià. Per la nit escoltar al sr M. proclamar la televisió autonòmica canal oficial va ser l'enèsima provocació, més quan hem sabut en aquell moment la gent estava literalment amb l'aigua al coll. El nus de vies de comunicació al sud del cap i casal es va convertir en una ratera, a les vuit la gent es va veure atrapada, obligada a abandonar els vehicles sorpresa per la tromba, algú hagués pogut dir-los que no passaren a les sis, algú hagués pogut ordenar el tall de les carreteres. Hem fallat, no ens hem escoltat de fa temps els advertiments de les males pràctiques urbanístiques, arquitectòniques, del col·lapse de l'Horta Sud, quants estudis, quants congressos. A l'Horta Nord li hagués pogut tocar igual o pitjor, el Carraixet, el barranc de Puçol, el Palmaret... la Calderona amollant l'aigua cap a la mar... Els més grans encara parlen de les grans riuades, alguns hem vist el barranc de vores a vores... I voldran a hores d'ara tornar a la normalitat, la del dilluns passat, amb tots els embussos de trànsit habituals, el transport ferroviari caòtic, els telenotícies farcits de buidor i superficialitat, repartir-se unes quantes medalles, proclamar herois a major honor i glòria, ofrenar velles glòries.