Judicis suprems

Li han donat un premi a la pau i a la llibertat (de quina pau i de quina llibertat estan parlant?), ha manifestat que sense la llei no hi pot haver democràcia, en un congrés internacional de juristes (al servei de qui?). Alguns s'han afanyat a parlar de les lleis d'en Franco (poc sospitós el difunt de demòcrata) i companyia per replicar les manifestacions reials. Que les formes i els procediments són importants, les formes i els procediments de fer les lleis, la legitimitat de qui les fa sentim sovint són la prova de cotó de les democràcies. Per una altra banda la insistència en l'homologació de la justícia espanyola a les més avançades del món, com que fa una miqueta de nosa i un, sincerament, no se l'acaba de creure. Deixem-ho com a mínim en manifestament millorable. La instrucció de la causa del procés s'està revelant, en tot cas, com a prou desastrosa, el to dels acusadors més pròxim al judici polític que al paper de defensa de l'interès públic, dels drets humans (començant per la llibertat dels acusats). Lamentablement alguns continuen furgant en la ferida de més penes, més prohibicions, més repressió, res de mediacions, res taules de negociació.

Feliç idea

Ferides de la guerra, aquesta vegada en forma de mines sota les platges de Dinamarca (Land of mine. Dinamarca, 2015. M. P. Zandvliet). Adolescents enganxats pel nazisme, captius al país nòrdic, netejant d'explosius la costa per on algú suposava arribarien els aliats. Feliç idea la d'encomanar-los la desactivació, macabre càstig al vençut, tan feliç com la de l'illa on volen recloure immigrants en aquell estat tan admirat per cert. La segona cadena de la televisió estatal ens oferia fa unes setmanes Les innocentes, d'Anne Fontaine, on es dóna compte de la difícil situació d'un convent a Polònia, on les religioses han estat violades i l'embaràs i el part es converteixen en veritable prova de foc per la convivència i la fe la comunitat. Als cinemes es recorda encara vívidament Cold war d'en Pawl Pawlikowski, amb tot el drama d'una dictadura que se't clava fins al moll de l'os.

En Sánchez s'ha pres al peu de la lletra allò que recomanés a d'altres de convocar eleccions. Comicis que molts veien més enllà de l'estiu, votacions que d'altres ja donen per guanyades. Començar la campanya al poble del president innombrable de les Catalunyes no deixa de ser una provocació, una més, després arrencada de llaços grocs. Si els resultats no són els que desitjaven aquells tan delerosos del combat electoral de la llista tancada i les paperetes blanca i sèpia què demanaran aleshores: unes altres eleccions? Ara també escoltem no es podia fer una altra cosa, rebutjats els pressuposts, el judici al procés en plena retransmissió des d'una sala rància i fosca. Als amics de la manifestació resta ben clar només els importa la seua.

Manipulacions

Dilluns passat al saló d'actes de la sacrosanta Fundació Sierra-Pambley, ple de gom a gom, en Nicolás Sartorius presentava La manipulación del lenguaje. Llibre que no he llegit, ni tampoc gosat comprar, de moment, atesos els fronts de lectura oberts en els darrers temps. De les notes que hi vaig prendre, sembla l'autor lligava corrupció política a corrupció del llenguatge, especialment contundent des de l'esclat de la crisi de l'any 2008, en tot cas el fenomen, tot i que devastador, no és nou, sospite, en la història de la Humanitat, d'açò també participaria l'auditori. Això de la manipulació entenc té a veure un tant amb les intencions de qui fa servir el llenguatge, per tant em centraria en aqueixes per avaluar graus de manipulació. El conferenciant anà desfullant el seu particular diccionari de paraules manipulades des d'allò de l'empresari/emprenedor, treballadors/classe mitjana, capitalisme/economia de mercat, banc bo/banc dolent, fins arribar a allò de dret de decidir/autodeterminació (només reservada per a casos de descolonització segons el ponent, sense negar-lo el derecho de autodeterminación no existe), acostant-se amb força al binomi nació/nacionalisme, sense ni per un moment fer referència a l'espanyol, igual per alguns no existeix, polítics presos/presos polítics, Espanya/Estat espanyol, tot insistint en les virtuts de la Constitució del 78 i en què allò de dir règim del 78 no tenia trellat (per a règim el franquisme). Com deia ignore les veritables intencions de l'escriptor i deuria llegir el llibre, però quant al conferenciant sospite algunes intencions, amb les que gosaria discrepar, en les seues eleccions, perfectament legítimes i respectables, tot trobant a mancar reflexions més profundes sobre l'aparició i assumpció gens innocent de "nous" conceptes o termes, per insuficiències o manipulació precisament dels consagrats, segrestats sovint per alguna minoria.