Li han donat un premi a la pau i a la llibertat (de quina pau i de quina llibertat estan parlant?), ha manifestat que sense la llei no hi pot haver democràcia, en un congrés internacional de juristes (al servei de qui?). Alguns s'han afanyat a parlar de les lleis d'en Franco (poc sospitós el difunt de demòcrata) i companyia per replicar les manifestacions reials. Que les formes i els procediments són importants, les formes i els procediments de fer les lleis, la legitimitat de qui les fa sentim sovint són la prova de cotó de les democràcies. Per una altra banda la insistència en l'homologació de la justícia espanyola a les més avançades del món, com que fa una miqueta de nosa i un, sincerament, no se l'acaba de creure. Deixem-ho com a mínim en manifestament millorable. La instrucció de la causa del procés s'està revelant, en tot cas, com a prou desastrosa, el to dels acusadors més pròxim al judici polític que al paper de defensa de l'interès públic, dels drets humans (començant per la llibertat dels acusats). Lamentablement alguns continuen furgant en la ferida de més penes, més prohibicions, més repressió, res de mediacions, res taules de negociació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada