Dilluns passat al saló d'actes de la sacrosanta Fundació Sierra-Pambley, ple de gom a gom, en Nicolás Sartorius presentava La manipulación del lenguaje. Llibre que no he llegit, ni tampoc gosat comprar, de moment, atesos els fronts de lectura oberts en els darrers temps. De les notes que hi vaig prendre, sembla l'autor lligava corrupció política a corrupció del llenguatge, especialment contundent des de l'esclat de la crisi de l'any 2008, en tot cas el fenomen, tot i que devastador, no és nou, sospite, en la història de la Humanitat, d'açò també participaria l'auditori. Això de la manipulació entenc té a veure un tant amb les intencions de qui fa servir el llenguatge, per tant em centraria en aqueixes per avaluar graus de manipulació. El conferenciant anà desfullant el seu particular diccionari de paraules manipulades des d'allò de l'empresari/emprenedor, treballadors/classe mitjana, capitalisme/economia de mercat, banc bo/banc dolent, fins arribar a allò de dret de decidir/autodeterminació (només reservada per a casos de descolonització segons el ponent, sense negar-lo el derecho de autodeterminación no existe), acostant-se amb força al binomi nació/nacionalisme, sense ni per un moment fer referència a l'espanyol, igual per alguns no existeix, polítics presos/presos polítics, Espanya/Estat espanyol, tot insistint en les virtuts de la Constitució del 78 i en què allò de dir règim del 78 no tenia trellat (per a règim el franquisme). Com deia ignore les veritables intencions de l'escriptor i deuria llegir el llibre, però quant al conferenciant sospite algunes intencions, amb les que gosaria discrepar, en les seues eleccions, perfectament legítimes i respectables, tot trobant a mancar reflexions més profundes sobre l'aparició i assumpció gens innocent de "nous" conceptes o termes, per insuficiències o manipulació precisament dels consagrats, segrestats sovint per alguna minoria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada