Davant les paraules d'alguns tot remetent a noves eleccions el bloqueig de la investidura del presidente Sánchez, tot suggerint l'abstenció d'uns i altres per afavorir-la, defugint pactes, acords, especialment amb catalans independentistes, sobten els silencis de la dreta d'aquests darrers dies, tot maniobrant per bastir governs tripartits des del centre fins l'extrema dreta sense fer massa soroll, que el soroll el fan els del tripartit valencià, quina barra. Sí, tenen representació parlamentària, representen ciutadania disposada a participar en el joc democràtic, però sembla l'adscripció a tesis d'autodeterminació impedeix qualsevol mena de votació conjunta admissible pels fidels consumidors de literatura constitucional.
El primer que em demana el cos en veure tanta manca de determinació per constituir majories a la dita esquerra és la meua determinació a no participar en més eleccions, tot demostrat que si no ix el que no volen certs actors privilegiats del sistema cal repetir-les fins l'extenuació, llegiu fins que guanyen els nostres, en això semblem estar: en una mena d'organització del ramat, pels que en saben, per posar-lo dins del corral del PSOE o del PP, tot i saber moltes, algunes, ovelles les perdran pel prat, els gossos semblen no donar a l'abast amb tanta divisió, l'abstenció els afavoreix diuen i saben.
Que s'ha acabat el bipartidisme com que no t'ho acabes de creure, tot veient en un horitzó no massa llunyà s'acosten temps de la seua sòlida re-fundació. Abandonades doncs moltes decisions a mans d'una administració de justícia de dubtosa (?) imparcialitat, cuinada l'opinió pública per mitjans convenientment manipulats d'orientació més prompte conservadora, limitada la participació a eleccions cada quatre anys i gràcies (amb els seus vots ja farem el que ens interesse a nosaltres), no sobta llegir l'ex-alcaldessa de Madrid marxa, dignament, dient que ja no és ningú i tampoc adonar-se del trist paper que se'ns reserva als que mai vam ser-ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada