Origens de l'engany

La clarividència, la formació, la capacitat d'exposició i síntesi d'en Josep Fontana em va impressionar les dues o tres vegades que vaig poder veure'l i escoltar-lo en persona, gràcies als lligams mantinguts amb la Universitat de València. Virtuts confirmades en llegir entrevistes als mitjans escrits o els seus propis llibres, com ara el voluminós Por el bien del Imperio, La Construcció de la identitat o el publicat a títol pòstum Capitalisme i democràcia 1756-1848 Com va començar aquest engany. Precisament la lectura d'aquest darrer m'ha ocupat aquests darrers dies d'estiu. La Revolució Francesa portà a reaccionar a les classes benestants de l'Europa de finals del segle XVIII i del XIX. A tota costa hi havia que preservar interessos força poderosos i impedir les fuites de poder en favor dels de baix. El Congrés de Viena, després de la derrota de Napoleó esdevé escenari on es mouen les fitxes per evitar tota temptació revolucionària, consolidant el pes de la burgesia, del comerç, de les aristocràcies, oligarquies. Constitucions, declaracions de drets, sufragis censataris, no deixen de ser petits avanços que afecten a petites parts de la població. El capitalisme avançarà a escala planetària sense aturador, esclafant revoltes, sotmetent treballadors i treballadores, precaritzant  nombrosos grups socials.

Bestieses

Un president de superpotència que vol  comprar un país. Comprar un país quina bestiesa, comprar la gent, el territori, la fauna, la flora, l'aire que respiren. Una vicepresidenta d'un altre país diu estar estudiant multar a un vaixell que rescata persones per no tenir permís per rescatar-les, una altra bestiesa.  

L'empenta del president interí de les Espanyes no la veig per formar govern, per defensar drets, per bastir un estat plural, participatiu, territori d'oportunitats per tothom sense excepcions. Pense si tot no serà por a reaccions ciutadanes davant una sentència esperadament i indissimuladament dura contra els líders independentistes, voluntat fèrria de fer-se amb tot el centre i governar lluny de Unides Podem.

Ens allunyem d'una Espanya plural, plenament democràtica, descentralitzada. Les institucions de l'estat pateixen d'esclerosi múltiple, inèrcies conservadores, sovint de tints neofranquistes, dominades moltes per elits fora de tot control democràtic, altres en bloqueig permanent.  

Joan de Joanes en su contexto. Un ensayo transversal? Albert Ferrer, Estefania Ferrer. Sílex, 2019

Les jornades de Xàtiva em van portar a les mans l'assaig de n'Albert Ferrer i n'Estefania Ferrer dedicat al pintor valencià en Joan de Joanes. La percepció de trobar-se amb un artista remarcable d'entre els valencians ha estat una constant en aquesta lectura estiuenca. Lluny de poder assimilar com crec tocaria les abundants dades bibliogràfiques, artístiques del volum, m'atreviria a concloure per acostar-se a en Joanes cal acostar-se a un temps cruïlla entre els segles XV i XVI, amb les Germanies marcant un abans i un després, amb les petjades d'artistes flamencs i italians arribats de la mà, entre d'altres, del segon papa Borja, de la cort de Carles I de les Espanyes, sense perdre la referència, vaja, del moviment conegut com a Renaixement.

Conjectures, consideracions i altres reguinys. Manel Hurtado. Ediciones oblicuas, 2019

De l’autor de les novel·les Una vida llogada i Elegia vora mar ens ha arribat aquest petit volum dividit en les tres parts que recull el títol. Segurament ens trobem davant el llibre més personal, diria que íntim, de l’autor, que s’exposa davant nostre amb una propera confidencialitat: entremig del meu poble, en paraules de la citada Anna Akhmàtova. Les conjectures remeten al lector als indicis, els senyals (bomba, patiment, colp, l’odi, solitud, dubtar...) dels que partiran posteriorment les consideracions (ara l’estima, la memòria, el viatge, el país, la pròpia vida, els éssers estimats) amb un cert grau ja de solidesa, tot i el reguiny desfermat i manifest en un Mai més contundent, la crida decidida sigues rebel, l’esclat final de VERSOS INSUBMISOS.

Dies de revolta

La poca vergonya d'alguns per posar-se l'etiqueta de constitucionalistes rebaixa força les aspiracions d'aquell text sacralitzat. Si alguna cosa pot haver-me quedat clara els darrers dies després de participar, modestament, de les jornades d'art i història de Xàtiva, edició 2019, és que allò conegut com les Germanies respon a unes circumstàncies excepcionals de buit de poder on la revolta, de matisos i raons que se'ns poden fàcilment escapar amb la perspectiva del segle XXI, esclata i es desferma inexorablement. No mancà qui apuntà la manca d'implicació de les institucions valencianes en la commemoració dels cinc-cents anys com un clar gest de distanciar-se d'aquell moment ¿revolucionari?.

Quan t'escoltes la reacció dels líders xinesos davant la revolta hongkonesa, una altra, un no pot deixar de sentir, com a mínim, inquietud. Precedents diversos, Tiananmen inclòs, fan albirar el pitjor per aquell racó del planeta. Que els dies d'estiu van carregats de revolta ho ratifiquen les detencions a la putiniana Rússia, implacable amb opositors. Personatges com els que ara com ara presideixen els EEUUAA o el Regne Unit de la Gran Bretanya o marquen la política migratòria italiana fan encara més difícil qualsevol perspectiva de redreçament de la situació de crisi humanitària que viu el món: les interines autoritats hispàniques també?

És precisament l'estiu quan es fa més perceptible l'augment tèrmic que desgela els pols, associat a la indeturable fal·lera dels desplaçaments humans en cotxes i avions, a incendis devastadors, a platges farcides literalment de merda. Els moviments turístics evidencien, més si cap, les diferències entre ociosos i explotats, entre privilegiats i sotmesos.