Unamuno va ser un d'aquells autors del batxillerat que associava amb crisi religiosa. Sense dubte per la lectura a les palpentes d'aquell petit volum San Manuel bueno y mártir. Llegir aquest autor abans que molts altres, precisament aquest, era alguna de les coses que em demanaven una explicació i ningú me la va donar mai. Crec després vaig llegir Niebla i ja anys més tard algunes referències al voltant de Catalunya i el País Valencià, la llengua pròpia d'aquests territoris, aquestes m'incomodaren, ho haig de confessar. Recentment caminant per la Salamanca universitària crec una placa feia referència a la casa que habités, igual que una altra documentava sense cap pudor la seu del nou cap de l'estat, aquest per gràcia de déu, entre altres gràcies. La pel·lícula d'Amenábar Mientras dure la guerra m'acostava novament al vell rector salmantí, la seua postura al voltant del cop militar em feu venir al pensament Blasco (Els quatre genets de l'apocalipsi) i allò de la implicació o el mantenir-se al marge davant el conflicte (la primera guerra mundial a la novel·la del valencià). Els avalots d'alguns davant les sales de projecció a València, les manifestacions dels responsables del govern autonòmic madrileny, posen de manifest que encara duren algunes coses d'aquella guerra fratricida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada