Els carrers seran sempre nostres cridaven els joves asseguts a la Imperial Tàrraco, aturat el trànsit, mobilitzades algunes unitats dels mossos d'esquadra. Sóc dels que volen els carrers de tots i totes, sóc dels que no desitja viure sota vigilància constant, en cap cas em resulten indiferents les seues reivindicacions i proclames.
Aquesta justícia suprema, creativa, ens aboca al desprestigi de la institució que vol administrar-la maldestrament. Embolcallats per la toga, els magistrats esdevenen intocables i, a més, es mostren infalibles dins la construcció argumental. O hi ha delicte o no hi ha. I delicte és el que diu el codi penal, deixem la ficció per altres gèneres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada