La mar és talment una bassa d'oli, lluny ja de les darreres tempestes que desbordaren el Francolí. Un estol de vaixells vetlla prop de la costa, sembla esperar alguna mena de torn de les petro-químiques. Passa un tren carregat de cotxes de la Seat cap al sud. Vote per correu, compre un bitllet per marxar quan encara acabe d'arribar, quina cordialitat darrere les finestres, de vegades l'atenció sembla una mena d'agressió enlloc d'això una atenció, que si pots certs personatges els evites, que més que un client ets vist com una mena d'invassor.
Ara que s'ha acabat l'acte central de campanya, allò de l'exhumació del dictador, caldrà fer alguna cosa per guanyar vots, més vots. Els activistes catalans continuen les seues lluites, perseverants de mena difícilment es resignen a imposicions i segons quins discursos. S'oblida fàcilment l'eixida aèria del difunt i torna l'anticatalanisme de sempre. El PSOE s'apunta perquè és on li fan mal les dretes i els seus altaveus mediàtics: en això estan i no en faran més.
He votat per correu i el funcionari m'ha recordat que ho he fet, que ho estava fent, sols li mancava donar-me l'enhorabona, jo no sentia res, cap tipus d'emoció especial, més prompte una profunda decepció per l'exercici reiterat d'un dret trepitjat, menystingut per uns i altres: Per a què tanta burocràcia electoral? Què volen comptar ara? Quina funció volen que representem? És la festa o la comèdia de la democràcia?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada