Un dels efectes remarcables de la prescindible i capriciosa convocatòria electoral de diumenge passat és l'eixida del panorama polític del senyor Rivera, representant destacat de la marca Espanya, ahora y en la hora. Tot i la fragmentació i color del parlament de les Espanyes, inclosa l'aragonesa Teruel existe, alguns continuen tancats en aqueixa idea uniforme, monocolor, unilingüe predicada pels que s'etiqueten de constitucionalistes, monopoli de la Castella eterna o de les elits i oligarquies de sempre. Aprofundir la divisió, conrear la provocació ha estat bandera dels que, sempre preocupats pels problemes de la gent deien, han repartit a tort i a dret carnets de ciutadania.
Sobre eleccions va escriure a Un dia d'eleccions Italo Calvino. El protagonista fa d'interventor del Partit Comunista Italià al col·legi electoral del Cottolengo de la seua ciutat. Els electors són persones amb deficiències i limitacions considerables que, tot i dificultar la participació electoral, exerceixen el vot guiats per mans que tenen un evident interés en la victòria de la totpoderosa Democràcia Cristiana. Diumenge passat en veure les cares de molts/moltes presidents/presidentes de taula portar els sobres de les taules dels col·legis al Jutjat competent de la ciutat on visc, veia força cansament, més prop d'una sentida demanda de pacte constructiu, que de la gastada festa de la democràcia que alguns diuen celebrar, ja no cada quatre anys per cert, sinó cada mig any, assessorats per consellers experts en l'art de la demoscòpia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada