Les propostes cinematogràfiques de Costa-Gavras són un reclam indefugible per alguns espectadors, per mi ho són. Reseguir les passes del ministre Yanis Varoufaquis davant les institucions europees, després del triomf de Siritza a les eleccions gregues, fins a la seua dimissió, en capgirar els governants el resultat del referèndum on triomfà el no a les propostes comunitàries, defensat per l'equip d'Alexis Tsipras, posa llum als tripijocs d'una política que només pretén protegir interessos oligàrquics, tot prostituint el que puga restar de democràcia als nostres estats. Afegir que l'esquerra ja no governa a Grècia avui. Veient la pel·lícula a un li poden arribar al cap els crits d'abril demanant al guanyador de les Espanyes Con Rivera no. No entenen res alguns polítics o no ho entenem nosaltres? Si volen els nostres vots pels seus negocis post-electorals, igual la nit electoral de novembre pot portar alguna amarga sorpresa amb canvi de matalàs al palau de la Moncloa inclòs. El president provisional de les Espanyes pot tenir el moment més trist de la seua carrera política i ja ningú no entendrà que no dimitisca, la dreta de tres caps no deixarà passar l'oportunitat de tornar al govern. Si els independentistes guanyen al Principat la tensió augmentarà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada