Un món feliç. Aldous Huxley. Proa. Aquesta novel·la futurista
inquieta al lector des de la descripció, durant les primeres planes, del
sistema de reproducció humana en sèrie, com si de la producció d’automòbils de
la Ford (amb categoria de déu) es tractés, fins les darreres on el Salvatge
portarà a terme la seua escapada d’un món on acaba entenent no podrà ser feliç.
Rellegir aquest text vindria a ser altament recomanable, entre altres raons,
per descobrir com el que es descrivia aleshores ha anat confirmant-se amb el
pas del temps de manera, fins i tot, sinistra. L’educació, després de l’acurada
manipulació genètica dels individus, mitjançant la transmissió acurada de
missatges durant la infància és un dels fonaments del nou ordre social, com ho
és l’adscripció a les diferents classes. En una vida dedicada en part al
treball i en part a l’oci narcotitzat pel “soma” (mena de droga de la
felicitat) família, pare, mare són paraules que no es fan servir i, fins i tot, poden resultar feridores, i el coneixement
i la tecnologia es troben fortament controlats per les elits.
Tramvia a la Malva-rosa. Manuel Vicent. Austrohongaresa. La
traducció de la novel·la del de la Vila-vella, Manuel Vicent, a cura de Miquel
Alberola, és una gojosa invitació a visitar la València dels cinquanta i les
comarques de Castelló també. El moment del despertar de la personalitat, si
se’m permet, el moment del dubte
religiós i l’abandó de déu, el temps de la constatació de l’empenta imparable
de l’emoció, la sexualitat i dels sentiments, l’hora de l’explosió física, de
la metamorfosi individual, d’una certa presa de consciència, s’exploren per
l’autor pels carrers d’una València de colors, diria, reconegudament
estellesians, del Castelló de la Plana de postguerra refent-se a recer del
conreu exitós de la taronja, on Vicentico Bola proposa a una colla de
jovencells del seu poble perdre una innocència que té els dies comptats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada