Salvat el moment d'incertesa de la investidura del president de les Espanyes, avui el cap de l'estat amb posat, quasi militar (firmes ar), assistia a la presa de possessió de l'escollit pel ple del Congrés, sense bíblia ni crucifix, gràcies a déu. S'apunta, justificant el retard en la conformació del nou govern, els llocs difícils de triar tenen a veure amb l'administració de justícia, ara com ara embarcada com mai en una deriva embogida en pro de l'estat, ¿del malestar?, ¿de dretes?, que sembla sentir-se atacat pels nacionalismes dolents, alguns en diuen perifèrics. La defensa de certs drets polítics com que ni ha estat, ni se l'esperava, alhora que una forta corrent d'opinió escampada per terra, mar i aire, no n'ha volgut saber res i ha fet frontisme, ¿ppopular?, sota el paraigua d'una bandera que anava a ser de tots i totes. Al capdavant de la resistència autènticament espanyola sembla situar-se la presidenta, amb posat seriós, de la comunitat de la Villa y Corte, i esmolen ja els ganivets, i més recursos judicials, els homes de les barbes i la cap del partit mimvant, en plena pujada d'espanyolitat. Alguns/es en descobrir-se del costat fosc de l'hemicicle, han canviat el sentit del vot favorable al candidat por España, clar que sí. S'havia repetit tant que en deixar les armes podria participar-se en la política que ens ho havíem cregut, en realitat se'ls ha esperat amb el potent crit de terroristes, llançat amb rostre una miqueta desencaixat això també, alguns reglament de la cambra en mà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada