Segurament el més estrany entre aquelles joves plantes són les restes d'una construcció xapada amb trencadís, on destaquen especialment els colors blau i groc. Sembla una deixalla abandonada a la seua pròpia sort enmig de la vegetació, el bocí d'un cos que impactés contra el solar en un temps no massa llunyà encara, resta arqueològica oblidada qui sap si destinada a esdevenir peça recuperada enmig algun dipòsit museístic. Els/les que ja tenen certes edats saben que es tracta d'un tros considerable del vell banc obrat, que vora l'antiga palmera i la séquia que creuava el carrer en part soterrada, acollia el veïnat quan encara no passaven vehicles, com a molt bicicletes o un carro arrossegat per una mula, quan encara l'asfalt es reservava per a altres espais llunyans. Encara s'hi pot seure, sí, prendre la fresca en moments de calors sufocants, però no deixa de ser un fragment del passat, testimoni callat de vides perdudes o perdent-se, de converses callades, de presències desdibuixades, fonent-se dins el paper fotogràfic, res a veure amb impersonals bancs de fusta o metall instal·lats caòticament ací i allà per places formigonades, desballestats per alguna bretolada nocturna.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada