Sense reg no hi ha horta. Per regar les plantes hem de fer servir l'aixeta pública de la plaça propera i transportar en garrafes de plàstic el líquid element. De tant en tant un bon ruixat assaona la terra i renta les branques dels arbres, ho agraeix generosament la flora reunida. Sovint pense condició necessària de la urbanització al poble ha estat la desaparició de les séquies i que on hi ha solars és perquè s'ha desamantellat tota la infraestructura del regadiu, estrany progrès aquest d'on en algun temps creixia el taronger o es feien collites i avui s'aparquen vehicles o es sembren cagades de gos dia i nit. La parcel·la on creixen algunes plantes difícilment pot ser considerada hort, precisament per la manca d'aigua apuntada.
Miraculosament les nadaletes, les violetes, el romer floreixen en temps hivernal, donen fruit unes figueres descendents d'aquella grossa arrelada vora la séquia descoberta, el jove arboç, el vell caquier, la vella llimera o les frondoses tapereres. Miraculosament escampa la seua flaire la marialluïsa, ha esclatat el julivert en un racó. La jove olivera llueix a llevant sedosos verds al temps que prepara el cos per donar a llum les primeres olives, mentre els ametllers ofereixen tímidament fulles, flors i fruits sobre un territori que comprenem no són els seu. I sobre tota aquesta flora un pi escampa llur ombratge arrelat des d'un tronc sòlid i gros, mena de fita que recorda altres fites.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada