Els paisatges darrere les nostres finestres diria, en general, són pròxims a les imatges que ens arriben dels patis carceraris. Veure a l'altre costat dels vidres un arbre, una superfície vegetal esdevé quasi excepcional, tot i que algunes cases disposen de petits jardins interiors, terrasses poblades de plantes objecte d'acurada atenció pels seus habitadors, tot i que el cel, cal dir-ho, encara no els l'han urbanitzat, i no serà per falta de ganes. L'estat de molts dels arbres dels nostres carrers i places públiques deixen molt que desitjar i alguns semblen patir d'una desnutrició considerable, vorejant l'estat cadavèric en no poques ocasions, del que la vista sembla fugir. Així les coses des de la saleta de la llar, malgrat la transformació del carrer en carretera insuportablement transitada, la vista troba repòs en el teixit esponeròs de les plantes del petit hort.
Fàstic és el que acabes sentit davant la grolleria de tant de polític i política desfermat, de tant comentarista de part. Haig de dir cal fugir de determinats discursos i les seues fonts (noticiaris no gràcies). Diria s'ha rebaixat el to nacional-emprenyat de les hispàniques dretes, els caldrà molta moderació per tornar al centre reformista o liberal, amb permís d'algun expresident de la Generalitat Valenciana, protagonista de la seua materialització sense escrúpols per aquesta riba de la Mediterrània occidental.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada