La fotografia de la portada de la novel·la de Martí Domínguez L'esperit del temps (editorial Proa) és corprenedora: Grups de xiquetes uniformades fent la salutació nazi, en el que sembla ser una mena de reunió, envoltades de comandaments del règim. Entre les dues estades del protagonista a Rússia, del primer i darrer capítols, aquest, de nom Adolf, com el cap del règim, se'ns exposa la seua trajectòria d'afiliat al partit nazi, com el pare, fins a anys després d'acabada la Segona Guerra Mundial. L'amant de la natura, descrit amb la precisió que coneixem a l'autor en d'altres obres i articles de premsa (torna a les darreres pàgines del setmanari El Temps), deixarà inicialment la Viena natal per culminar el seu recorregut acadèmic a la ciutat alemanya de Königsberg, on ocupa ni més ni menys que la càtedra del filòsof E. Kant; la narració el portarà més tard a la ciutat polonesa ocupada de Pose (Poznan), on pren part activa en la política racial nacionalsocialista; i finalment al front de guerra, a Bielorússia, com a metge, on viurà en primera línia l'horror dels combats. La implicació dels homes de ciència en els execrables críms que coneixem, no admet cap tipus de justificació, obres com aquesta són un esforç per fer entenedor tant el procès individual de participació en la seua concepció i execució, com el col·lectiu, on la complicitat d'una societat lliurada a l'embogit projecte dels seus líders la porta a un col·lapse terrorífic, revelant l'esperit del temps com quelcom absolutament menyspreable i totalment reprobable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada