Tornant a Lectura fácil la novel·la posa en solfa la institució civil de la incapacitat, i tot el que se'n deriva com ara l'esterilització de les persones incapacitades, la tutela sota la que viuen, les relacions familiars fins i tot. Injustificable la censura sobre el text de la que hem tingut notícia. Exercici remarcable les descripcions relatives a la dansa, les relacions sexuals, de gran dificultat tant pel que fa a la construcció de la narració, com per a la pròpia comprensió del lector que açò escriu. Els diàlegs entre la senyora jutgessa i les protagonistes en el procès novel·lat tenen moments de lucidesa i humor reeixits, retratant amb bastant fidelitat, em sembla, tics i maneres, llenguatge, del poder judicial de cada dia. El que se'ns mostra és molt bèstia, segur que la realitat supera la ficció.
La gent aplaudeix, pica cassoles, les baranes dels balcons, posa l'horrible Resistiré, escolte una veu femenina cantant a la primavera, l'estiu, la proximitat entre persones, s'escolten crits d'infants, algun gos lladrar... passen set minuts de les vuit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada