Aquests dies vinc llegint Quadern de Ca Perla de Manel Alonso, algunes de les entrades d'aquest dietari, publicat per Neopàtria, ja les havíem pogut llegir, crec, al desaparegut diari digital La Veu. Manel exposa vivències, records, matèria d'oblits i memòria, pors, que configuren l'espai, el temps de la vida viscuda, amb una determinació insubornable. Saber-se d'un lloc, d'un temps no és tasca senzilla i l'escriptura, segurament, esdevé dedicació a partir de la qual identificar-se, comprendre's i comprendre als altres.
Ens han confinat, per raons sanitàries diuen, a risc de perdre la poca salut que ja ens restava. Ens han segrestat i posat sota vigilància policial i militar. Ens han furtat la primavera. Però açò no és la primera vegada que passa. Per raons sanitàries havia gent ja confinada de fa temps. La primavera ja estava tocada, desfigurada fins i tot. La normalitat que ara s'enyora ha resultat ser una processó, llargues cues per autopistes de la mort, platges farcides de visitants. Hem de demanar permís o donar raons per anar a la cantonada i eixir puntualment a aplaudir i escoltar el Resistiré.
Demà era un bon dia per proclamar la República, la tercera i la quarta, la cinquena i la sisena. Una república de persones lliures, vacunades per preses de pèl guarnides amb discursos gastats sobre l'heroisme i la guerra, farcides de mentides.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada