No imaginava aquesta primavera de restriccions a la mobilitat, sense llibres al carrer, sense llibreries obertes, sense cinemes, sense teatres, sense jardins... de lectures vespertines i matineres, de setmanes amb un únic dia laborable. Definitivament el calendari semblava saltar pels aires, i la paraula "confinar" esdevenia malson quotidià.
Llegit J. B. Culla (Model suec, Ara, 5 de maig, pàgina 27) referme la meua convicció les coses podrien haver-se fet d'una altra manera, hi ha d'altres, els polítics no sé si han estat a l'alçada, em sembla que no, la ciutadania tampoc. En situacions d'urgència les coses van com van i, efectivament, açò no és Suècia, i potser no s'entèn altra cosa que el comandament únic, aquell ordeno y mando tan interioritzat pels qui manen i pels que no. Deixem-ho ací.
Parlar de "nova normalitat" és parlar de la normalitat de sempre, amb mascareta i guants, però la de sempre, competitiva, opressiva envers els de sempre, dominadora pels de sempre. La novetat seria aqueixa enyorada "normalitat" desapareguera, instal·lant-se entre nosaltres maneres d'actuar, de comportar-nos respectuoses, col·laboratives, harmonioses, equilibrades...
A l'Administració de Justícia ha arribat el col·lapse, aturada per la pandèmia s'han posat de manifest totes les malalties. Així les mancances tecnològiques sovint retardades o, directament, ignorades i entrebancades per alguns dels operadors, així el sistèmic embús processal, les infradotacions de personal, la paràlisi de necessàries reformes processals. A banda de l'aturada en la tramitació processal i la celebració de vistes, els retards del Registre Civil per inscriure defuncions i ser font fiable d'informació respecte de l'epidèmia, el quasi impossible teletreball són indicadors de la crisi profunda d'aquest poder estatal, el govern del qual fa mesos es troba en funcions, pendent d'una renovació bloquejada per la pugna partidista.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada