Al president del govern de les Espanyes actual algú l'ha qualificat com a supervivent, killer també, que li ho pregunten a en Pablo Iglesias o a la senyora Díaz Pacheco, Susana, expresidenta de la Junta d'Andalusia, cèlebres rivals caiguts en combat polític al camp de batalla. Bo, avui, per cert, torna a sobreviure a una votació crítica, ell sabrà a canvi de què.
Tot el tema de les escoltes a polítics catalans es desplega davant nostre amb clars i obscurs que, pel que a mi fa, em retorna al debat aquell de la plenitud de la democràcia espanyola (Espanya és una democràcia plena, ¿de micròfons?, ¿d'espies?, ¿de corrupció?) o a allò del fi justifica els mitjans, el fi, la sacrosanta unitat nacional, els mitjans, el programari espia Pegasus.
El parlamentari del PNV, sr Esteban, interpel·lava ahir a las Cortes a la sra Ministra de Defensa, magistrada en altre temps, sobre on havia restat la jurista progressista que en altres temps vetllava per drets fonamentals.
Tot plegat és una desconfiança creixent, una manca d'escrúpols per tirar endavant que podreix el que toca, una guerra bruta que degrada institucions i compromisos, deixant la ciutadania força decebuda, vorejant l'abstencionisme i la indiferència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada