Paradoxes judicials

Tornant a les llengües, a un Jutjat de Madrid una sra Jutgessa impedeix al sr Baños de declarar en català. Deia el senyor no anava a parlar una llengua estrangera i la senyora magistrada li ha vingut a dir que la seua no era ni llengua estrangera. Paradoxalment a l'estat, al Jutjats de territoris de llengua oficial única, sempre el castellà, no es pot declarar en llengües oficials a altres territoris de l'estat espanyol, val a dir que si desconeixes la llengua oficial de l'estat, el castellà, a territoris de llengua oficial única, i la teua llengua no és de les altres oficials a altres territoris de l'estat, podràs declarar amb intèrpret, per exemple de lituà o francès o anglès o  la que sia, amb tot el meu respecte per aqueixes llengües d'altres estats. Segurament la legislació processal podria fer molt més per les altres llengües de l'estat, començant per promoure la veritable presència a totes les resolucions, altres documents i programaris. Ací el legislador dóna una presència indefugible al castellà i respecte del gallec, el basc, el català-valencià-balear no ha gosat anar molt més enllà de permetre'n l'ús, de promoció activa molt poca cosa, de percentatges res de res, abocats a polítiques de promoció dels respectius governs autonòmics, que pel que fa a Catalunya suposen certa presència del català a les oficines judicials d'allà i al País Valencià a una tímida retolació i a un voluntarisme de professionals, m'atreviria a qualificar, de testimonial i avant. Ahir al Suprem la sra Eulàlia Reguant declarava en català amb intèrpret, tribunal d'abast estatal on deuria ser fet totalment normalitzat, al famós judici al procés res de res. Estem parlant senyores i senyors de drets lingüístics. Sovint l'exercici d'aquests es veuen barrats per aquells que els han de garantir i es normalitza, sense gairebé cap obstacle, el no exercici, el silenci, segurament primer administratiu i tot seguit els dels usuaris de la llengua, que acaben "entenent" la llengua pròpia no té cabuda a l'àmbit públic. Només cal veure els polítics a les Corts valencianes (sr Puig, sra Català) fent servir una llengua o altra segons el missatge, l'auditori, perdón por hablar en valenciano.