Els resultats de les eleccions a Itàlia porten a forces dretanes i ultradretanes al poder institucional d'aquella república tan pròxima. Les democràcies occidentals són fràgils, la qualitat de la convivència es deteriora per moments, el capitalisme triomfador ens aboca a la desigualtat, a la injustícia, a la ignorància i la superficialitat més insuportables, les guerres només fan que agreujar aquests dèficits. La complicitat amb el sistema ens deixa sovint sense raons per criticar-lo, certament, però renunciar a l'esperit crític ara com ara no és una posició ni desitjable, ni assumible. En tant no posem al centre de les relacions humanes el respecte a l'altre i la solidaritat i fraternitat en la construcció d'alguna mena de bé comú, digueu-me ingenu, no deixarem de davallar envers el col·lapse, qui sap si per manifestar-se inexorablement en forma d' apocalipsi.
La sra Ministra de Política Territorial del govern de les Espanyes escriu avui a la Vanguàrdia barcelonina un article, que jo llig en castellà, que porta per títol "Las lenguas, un patrimonio irrenunciable", atenció perquè és del mateix partit de la sra Presidenta del Congrés, on literalment està prohibit parlar una altra llengua que no sia el castellà (primera renúncia?), constitucionalment l'única oficial a l'estat (fonament de la resta de renúncies?). Diu aquesta autoritat que treballen per l'impuls de les llengües del nostre país des de la convicció que és la millor forma de vertebrar la societat, tot i amagar-les sovint en pàgines web, publicacions, formularis, resolucions, atenció al públic, cartelleria, publicitat, televisions i ràdios d'abast estatal o no, cinema (segona renúncia?) o fragmentant-les com en el cas del valencià i català que tracta com a idiomes diferenciats (tercera renúncia?), també el gallec i el portuguès. Per no parlar de totes aquelles llengües silenciades, l'asturià, l'aragonès (i ja perd el compte de les renúncies). Tot això diu, contrastant amb aquells que fan servir les llengües com a element de confrontació, amb esperit conciliador, el govern ha decidit, més enllà del Pirineu, avançar en el compliment dels compromisos adquirits per la protecció i impuls de les llengües oficials, diu, escrivint al president del Parlament europeu per poder usar aqueixes llengües, que, com apuntava, a l'espanyol s'han prohibit expressament per la presidència: un acudit de molt mal gust.
Sovint les imatges de les pel·lícules que veig el cap de setmana al cinema em persegueixen la nit de diumenge. Ahir veia el documental sobre en Labordeta Labordeta, un hombre sin más i el rostre de l'aragonès l'he tingut present durant força moments d'aquest dilluns. Amb la seua veu tan característica, la claredat de l'expressió el personatge es fa estimar i recordar amb afecte. Amb tot, un deix de tristesa s'escampa pel metratge, s'intueix una profunda decepció, segurament també sabedor que no hi havia més camí que el de cantar plegats, recórrer el país a peu, xarrar amb tots i cadascú i tractar de comprendre. I malgrat la constatació de tantes misèries continuar cap a la terra lliure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada