Ressaca del dia després. Quan tothom es retrata en el seu valencianisme al diari, a la televisió, al carrer, a la taula. Alguns semblen a punt d'escriure un trist Nosotros, los valencianos que un sospita ho diu tot, d'altres igual són a punt d'escriure Vosotros, "els valencians", situats miserablement sobre les despulles d'un passat, que no és clar fos gloriós, i d'altres no diran, no escriuran res, no se sap si ja a hores d'ara desfigurats o simplement ultrapassats per tanta escenografia buida, per tant de discurs postís i insuportable.
I el president del òrgan de govern dels jutges i jutgesses, el Consejo, quatre anys després de caducat el mandat, plega, a més a més emprenyat. Podríem pensar a l'administració de justícia allò de la interinitat, de la provisionalitat és consubstancial, fonament de tantes fragilitats. I llegim no pot suportar més la manca d'acord per renovar l'òrgan. Doncs, per què no va marxar el dia següent de tenir el càrrec caducat? Doncs no, tot i la caducitat es van fer desenes de nomenaments, precisament conservadors... Hipòcritament, molt, no s'aturen en judicialitzar la política, mentre critiquen la politització de la justícia, confonent cegament independència i imparcialitat, enjudiciar amb legislar, obviant la legitimitat els ve donada per la llei, expressió de la voluntat popular, no per cap pertinença a una casta suprema, superior, confonent autonomia amb manca de controls interiors i exteriors.
Els míssils de Putin són pura venjança. Ara destrosseu el meu pont, ara mate uns quants dels vostres. Les mans tacades de sang, cada dia que passa manca més de qualsevol justificació cada agressió, cada mort, cada complicitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada